LA MEVA LLICENCIA CC

Quan vàrem explicar les lliçencies Creative Commons ja em vaig fer la meva pròpia, però repassant el Blog m'ha semblat interessant tornar-la a posar per si en algun moment necessito una informació més concreta i per tant la podré trobar més facilment.



Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 Unported.

RECURSOS I PROGRAMES

Aquí trobem diferents programes que hem estudiat aquest curs i que ens permetran penjar documents i saber utilitzar millor els recursos que ens ofereix la tecnologia:


- Video: Youtube i Vimeo
- Música: Jamendo i Sound Clound
- Fotografia: Picassa, Flickr i Panoramia
- Text: Scribd i Google Docs
- Definicions: Wikipèdia
- Bookmark: Delicious, Google Reader i Google books (aquest últim només de llibres)
- Social: Twitter i Facebook
- PowerPoint: Google Presentations i Slideshare
- Murals: Glogster i Prezi
- Treballs: Issus
- Treballs d'informació: Blogger
- Gràfics: Gliffy
- Treballs col·laboratius: Wikispaces

ARTS PLÀSTIQUES

En aquest video que posare a continuació, extret de "You tube" podem observar com els nens utilitzen diferents tècniques per assolir un mateix objectiu, i que es tracta de donal's-hi eines per tal de que desenvolupin la tasca a la seva manera, així, podran dur a terme un treball integral i experimental.

ARTS MUSICALS

La panera dels tresors. Aquí podem observar com un infant manipula i transforma diferents elements que l'ajuden a descobrir noves experiències i a desenvolupar-se integralment.


Referències: 
Youtube

 

WIKIS I LA SEVA PEDAGOGIA

Aquí exposo algunes idees sobre el que podríem anomenar la "Pedagogia dels Wikis". 

Un "wiki! és un entorn hipertext col·laboratiu, que permet l'edició immeditata de contingut web des del propi navegador, gràcies a una gran simplicitat d'ús. Les característiques dels wikis, posen en qüestió la noció clàssica d'autoria d'una obra, atès que el contingut és dinàmic i generat per la comunitat. 
A la Viquipèdia, aquest control editorial el fa la pròpia comunitat de viquipedistes (administradors i lectors) que en tot moment podem corregir o completar l'article que estem consultant. Aixó s'anomena "saviesa de grup". Hi ha actes bandàlics però son precessats en menys de cinc minuts.
Donar a conèixer la Viquipèdia, implica explicar que el seu contingut es genera de forma voluntària i que tots podem contribuir-hi. La participació en el projecte, comporta el respecte a les regles que la comunitat viquipedista s'ha donat, així com l'observació de la legislació sobre propietat intel·lectual. La contribució a la Viquipèdia permet posar en pràctica els objectius educatius de la competència digital i l'exercici de les responsabilitats de la ciutadania digital.

Com diu Jordi Vivancos en el seu bloc (http://ticotac.blogspot.com.es/) existèixen altres valors pedagògics:

• Els Wikis són democràtics: Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web és motivador ja que fomenta l'ús democràtic del web i promou la redacció de contingut per usuaris no tècnics.
• Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització: La immediatesa del procés d'edició del contingut, facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki.
• La tecnologia Wiki promou l'escriptura: El format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure, sense les distraccions associades a les floritures d'altres programaris d'edició de text. La manca o limitació d'imatges també permet un major èmfasi en la redacció de contingut textual de qualitat.
• Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics: Cocrear és complex, tant en el món real com en el virtual. Malgrat aquesta complexitat, els wikis han demostrat el seu potencial per generar documents de gran abast de forma col·laborativa.
• Els Wikis amplifiquen la interacció: Amb els wikis es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral, com els d'apropiació i recreació, i també maximitzen els avantatges de la paraula escrita com la reflexió, la recensió, la publicació de resultats acumulatius.
• Els Wikis promouen la negociació: Els fòrums o espais de discussió que tenen associats molts wikis, eduquen en el debat obert, l'argumentació i contraargumentació promouen la cerca del consens i la presa de decisions de forma no jeràrquitzada.
• Els Wikis faciliten l'edició col·laborativa i oberta: Tot el que s'escriu és sotmès a escrutini constant de la comunitat. L'edició mutualitzada de contingut pot millorar la qualitat de les idees exposades. El discurs i les modificacions queden explícites, els canvis del redactat deixen traça i es pot seguir perfectament l'evolució del discurs.
• Els Wikis generen patrimoni cultural col·lectiu durable: La majoria de treballs escolars que es proposen als centres educatius tenen audiències molt limitades (normalment únicament el professor) . Quan un treball escolar té una dimensió pública àmplia i té una vocació de permanència, adquireix una altra dimensió per als alumnes. Escriure per a una audiència "real" és més motivador i comporta una major autoexigència, també pot induir l'aprenentatge de millors competències comunicatives.
• Els Wikis promouen el voluntariat: Els valors del treball voluntari són inherents a molts projectes wiki. El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i avaluar, qualitativament i quantitativa, les aportacions de l'alumnat en projectes com la Viquipèdia.
• Els Wikis i l'anonimat responsable: Cal fomentar l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki. L'anonimat que faciliten molts wikis, ha de ser emprat de forma responsable per preservar la privacitat, no com a mecanisme d'impunitat.

En resum podriem dir que els wikis i el treball col·laboratiu en xarxa són dels millors models de Tecnologies per l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC).


Fonts d'informació:
http://ticotac.blogspot.com.es/
http://ww2.grn.es/merce/2002/wiki.html

PERSONALITZAR L'ACCÉS A LA WEB

Hi han pagines web com iGoogle que ens ajuden a administrar-nos millor. Per exemple, aquesta pàgina ens serveix per cercar informació a través de GOOGLE.COM i a més té la característica de poder afegir gadgets per personalitzar-los. 
Per exemple, hi han gadgets de traductors, de calendaris, de notes, de recordatoris, de tot tipus. Aquesta plataforma la podrem utilitzar tenint un compte de google.

RSS

RSS és un sistema que et permet fer un seguiment de les novetats que es produeixen a e-Catalunya allà on vulguis  de forma immediata. Aquest intercanvi d'informació s'anomena "sindicació" (Les sindicacions poden ser RSS 2.0, RDF 1.0 i ATOM 1.0).

Per a què serveix?

El servei RSS d' e-Catalunya t'ofereix un servei d'enviament automàtic de titulars de notícies i altres continguts d'actualització freqüent. Podràs veure les novetats des d'altres llocs de forma immediata, ja sigui des del teu navegador d'Internet, el lloc web corporatiu o la Intranet de la teva institució, o des d'una pàgina web personalitzada. D'aquesta manera podràs estar al dia del que passa al portal sense necessitat d'entrar-hi.

Com fer-la servir?

1-Per poder utilitzar el RSS i rebre continguts, hauràs de disposar d'un agregador o lector RSS. Existeixen diferents clases d'agregadors. En primer lloc trobem els agregadors locals que s'instal·len a l'ordinador i alguns dels que es poden descarregar gratuïtament son: Feed Reader, RSSOwl etc. D'altra banda tenim una opció en la qual no necessites fer cap instal·lació, només caldrà que et donis d'alta com a persona usuària en el lloc web de l'agregador per poder-lo utilitzar. Aquest tipus d'agregadors només funcionen amb blocs públics; és a dir, no podràs agregar RSS d'un bloc privat. I per últim les aplicacions amb agregador integrat: Alguns navegadors i gestors de correu com Firefox, Internet Explorer 7.0, Opera, Thunderbird, etc. inclouen aquest servei entre les seves funcionalitats. 2- Un cop disposis de l'agregador que hagis escollit, hauràs de seleccionar aquells feeds o arxius RSS que siguin del teu interès i realitzar la sindicació de continguts. 3- Copia la URL del feed o arxius RSS i inclou-la al programa de sindicació que vagis a utilitzar. Fonts d'informació: - http://es.wikipedia.org/wiki/RSS - http://www.consultoria-pyme.com/109-1-%BFQu%E9+es+una+fuente+RSS%3F.html

GESTIÓ DE BOOKMARKS

Els marcadors socials són un tipus de suport social que permeten emmagatzemar, classificar i compartir enllaços a Internet o en una Intranet. A més dels marcadors d'enllaços generals, existeixen serveis especialitzats en diferents àrees com llibres, vídeos, música, compres, mapes, etc.

Amb l'ajuda dels marcadors socials es pot guardar i organitzar informació interessant o important de forma pública o privada, per després ser compartida amb altres usuaris que mantinguin similars interessos mitjançant enllaços per categories. Amb l'ajuda dels "tags" podem etiquetar i categoritzar la nostra informació presentant d'una manera organitzada tant per localitzar-la com per compartir-la. En el procés pedagògic cada vegada es pot notar una exigència de l'ús de les TIC, a causa que les noves generacions s'identifiquen més a través d'aquests mitjans, de manera que els marcadors socials són una excel · lent alternativa ja que està d'acord a la realitat dels estudiants i és de fàcil maneig.


Alguns gestors de marcadors socials En espanyol: 
 Agregadors de favorits: 
- keepyourlinks.com :Organitzador d'enllaços, notes, arxius. Xarxa social basada en la informació rellevant de la xarxa.
- Favoriting.com : El més popular en espanyol. Redcreo Agregador que forma part d'un concurs educatiu.


Agregadors de notícies:
- Tulinq
- Webgenio
- Zumbame.net, notícies
- Guapping, notícies de salut, cirurgia i medicina estètica
- Estalvia en l'empresa, suggeriments per estalviar en l'empresa
- ArticulosBlog; exclusivament per promocionar i compartir articles de blocaires
- Creacentive


Xarxes socials:
-Facebook
-Tuenti
- Creacentive


Fonts de referència:
http://www.educacontic.es/blog/marcadores-sociales-en-el-ambito-educativo-con-mr-wong#comment-256
http://es.wikipedia.org/wiki/Marcadores_sociales

WEB 2.0

La Web 2.0 és la transició que s'ha donar d'aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través de webs enfocades al usuari final. Son aplicacions que generen col·laboració i serveis que reemplaçen les aplicacions del escritori.

I es que quan la web es va iniciar, ens trobàvem en un entorn estàtic, amb pàgines HTML que patien poques actualitzacions i no tenien interacció amb l'usuari.A la charla inicial de la Web Conference (al 2004 de la mà de Dale Dougherty de O'Reilly Media i Craig Cline de MediaLive ) es va parlar dels principis que tenien les aplicacions Web 2.0:

• La web és la plataforma
• La informació es el que mou Internet
• Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.
• La innovació sorgeix de característiques distribuides per desenvolupadors independents.
• La fi del cercle d'adopció de software donc tenim serveis en beta perpetu.

La Web 2.0 es pot comparar amb la Web 1.0 de la següent manera:

Web 1.0	Web 2.0
DoubleClick	Google AdSense
Ofoto	Flickr
Akamai	BitTorrent
mp3.com	Podcasting
Enciclopèdia Britànica	Wikipedia
webs personals	blogging
evite	upcoming.org i EVDB
especulació de noms de dominis	optimització dels motors de cerca
pàgines vistes	cost per clic
screen scraping	serveis web
publicar	participació
sistema de gestió de continguts	wiki
directoris (taxonomia)	etiquetes
stickiness	sindicació

Fonts d'informació:

-http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0

-http://www.maestrosdelweb.com/editorial/web2/

CREATIVE COMMONS

Com funcionen les Creative Commons?                            Les llicències són uns textos legals que permeten a qualsevol autorautoritzar determinats usos de la seva obra sota unes condicions iuns requeriments. L'autor autoritza a priori i el que no està en lallicència cal demanar-ho. És una alternativa a "tots els dretsreservats". Per utilitzar una llicència no cal demanar permís ni fercap tràmit, només indicar-ho a l'obra mitjançant el nom de la llicència, l'enllaç i la icona corresponents. L'ús de les llicències és gratuït.

Aquí podrem trobar tota mena d'informació sobre les llicències Creative Commons.
http://bibliotecnica.upc.edu/content/sepi-obres-dacc%C3%A9s-lliure-sota-llic%C3%A8ncia-creative-commons


Les condicions són per les Creative Commons són les següents:

1. Reconeixement
2. No comercial
3. Sense obres derivades
4. Mateixa llicència

Segons això hi han 6 tipus de llicència:

1. De reconeixement
2. De reconeixement + no comercial
3. De reconeixement + no comercial + mateixa llicència
4. De reconeixement + no comercial + sense obres derivades
5. De reconeixement + mateixa llicència
6. De reconeixement + sense obres derivades

La llicencia que he escollit pel meu bloc és la cuarta: Reconeixement + No comercial + Sense obres derivades:

Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 Unported.


Tecnicismes:


Copyright: forma de protecció per les lleis vigents en la majoria de països per autors d'obres originals.


Copyleft: conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions. Consideren que les lleis de dret d'autor són una forma de restringir el dret de fer. Està dins del Creative Commons que dóna la possibilitat d'exercir i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.

PROGRAMARI LLIURE

El programari lliure és aquell que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies.
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.

No s'ha de confondre amb el programari gratuït, que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo
Per començar a parlar a classe sobre el programari lliure, vem realitzar  aquest MUD i després una petita autoevaluació.


Aquí us deixo el MUD que vàrem mirar de la pàgina de Edu365.cat
http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm#


Després de haver vist aquesta petita avaluació podem dir que:
El codi font: És un conjunt d'instruccions que ha de seguir la CPU per executar un programa. En el codi font d'un programa està tot.
Els programadors s'encarreguen d'escriure les instruccions a aquest codi que després el processador (CPU) llegirà i executarà.


Referències:
-http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html

GLOGSTER

El Glogster és una eina que proporciona als seus usuaris la possibilitat d'elaborar pòsters i murals digitals amb l'opció d'integrar elements multimedials. Aquests murals poden ser impresos, sinceritat en una web (com un blog...), projectats i utilitzats a classe mitjançant una pissarra digital... Com s'ha dit alguna de les característiques que hi podem trobar en aquests murals són els esmentats a continuació:


 -És un programa que s'ha de treballar via on-line.
-Podem afegir vídeos, música, fotografies...
-Podem desplegar alguns elements.
-Podem compartir el glogster.
-En els murals podem transmetre raonaments i tot tipus d'emocions.


Per acabar dir que té un codi embed, i per això el podem insertar en el nostre blog. Aquí us deixo un tutorial del Glogster que va ser el que vaig mirar abans de començar a treballar amb el programa.

TUTORIAL GLOGSTER:

View more documents from tutorialestic

CMAPTOULS

En dels programes més utilitzats i més coneguts per a fer mapes conceptuals  és el Cmap Touls i ens pot ajudar a organitzar la informació de manera estructurada.
El Cmaptouls ens serveix per representar la informació textual mitjançant un mapa conceptual. També possibilita la navegació per poder veure els mapes realitzats.


Una vegada ens varen explicar tot això, ens van descarregar el programa a l'ordinador i seguidament vàrem crear un mapa conceptual mitjançant la representació d'un exercici.


Per utilitzar el programa, bàsicament cal escriure els quadres amb la informació clau, i vincular-los amb els altres quadres mitjançant línies i fletxes, en el que pots posar, escriure
quina mena de connexió tenen utilitzant els connectors.


També podem modificar els colors i l'estil dels textos, del requadres, les línies... per poder-ho fer més entenedor i clar.


Després d'acabar l'exercici, l'havíem d'exportar en el format que més ens convingués (jpg, pdf, pàgina web..), utilitzant l'eina "Exporta el Cmap com a..." que la podem trobar al menú del "Fitxer".


Concretament nosaltres necessitàvem exportar-ho com a imatge jpg per a poder-ho penjar en el nostre bloc.
  Aquí penjo el meu mapa conceptual:

FLUXOGRAMES

El mateix dia que ens va explicar com funcionava el programa per a crear els mapes conceptuals, el Cmapptouls, també ens van ensenyar que era un floxograma i amb quin programa els podríem crear a partir d'ara.


Els fluxogrames, els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca.


Els fluxogrames tenen una simbologia definida i preestablerta, així tothom utilitza un mateix llenguatge.
Els fluxogrames es poden treballar amb moltes eines com el Word de Microsoft, programes de presentació o de gràfics vectorials, etc.
Nosaltres ens van ensenyar una eina on-line anomenada Gliffy.
Aquesta eina permet crear, guardar i editar diagrames de flux i també treballar amb altres tipus de representació gràfiques i poder exportar la feina feta en diferents formats.
El Gliffy és un programa que per accedir-hi previament ens hem de registarar.

En resum, podem dir que els mapes conceptuals serveixen per a representar gràfics i els fluxogrames per a representar processos.
Ambdues eines ens ajuden a estructurar els nostres pensaments i a projectar-los. Com a mestres aquestes eines ens poden ser molt útils per planificar i esquematitzar les nostres tasques. De cara als alumnes també poden ser de gran interès que les utilitzin, per tal d'estructurar les seves ments i que aquests puguin practicar de manera que aprenguin, destriar la informació, la organitzin... 
Concretament en educació infantil que és el que estic estudiant, són els mestres que les utilitzen, ja qui els infants encara no tenen prou habilitats psicomotrius i cognitives, ni els coneixements necessaris per tal d'utilitzar-les.

EDUCAR

Font de referència:
http://www.youtube.com/

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I TIC: USOS EDUCATIUS DELS BLOGS. RECURSOS, ORIENTACIONS...

Gestió de la Informació i TIC: Usos educatius dels Blogs. Recursos, orientacions ...: Llibre que tracta, des d'un punt de vista educatiu els blocs. Balagué Puxan, F., & Zayas, F. (2008). Usos educatius dels blogs : Re...